PASSEJADA
A LA MASIA DE CAN MONMANY
Excursió
efectuada el diumenge 24 de Febrer per difondre
el coneixement i la situació actual de la vegetació
dels voltants de la Masia de Can Monmany.
Al
començament hem tingut un repàs historiogràfic
de la vida d'aquesta contrada i, en especial de Valldoreix
. El nostre benvolgut
amic, Juanjo Cortés, davant de l'entrada
de la masia ens ha explicat molt extensament, des
dels temps antics fins a l'actualitat, el que ha estat
la vida i miracles dels antics pobladors i dels residents
actuals de la casa.
Cal
fer un breu resum de la història de la Masia
de Can Monmany:
La
Masia està ubicada al peu del Puigmadrona,
en un paratge conegut com a Serrabona.El
nom de la Masia era "Mas Brunet",
fins que l'any 1639 fou adquirida per Francesc
Monmany. S'hi van instal·lar els primers
Monmany, originaris de Sant Boi del Llobregat.L'hisenda
de Can Monmany s'anà estenent pel seus entorns,
Papiol, Rubí, etc, amb la compra de propietats,
com Mas Roig, Can Canyelles, etc.En
el segle XIX, un dels seus propietaris, anà
a França per conèixer la producció
del xampany i dedicar-se a la seva el·laboració
en els cellers de la Masia i a l'exportació
de vins i olis a França.Va
ser una època floreixent i es van realitzar
obres d'ampliació: la torre central amb rellotge,
la capella, les torretes de defensa, etc. Amb l'arribada
del "cuquet" (la terrible filoxera) a les
terres catalanes, amb la consegüent davallada
econòmica, les obres es paralitzaren i el projecte
de la finca quedà inacabat.
A
continuació ens hem endinsat en front de la
part solana de la finca, a la recerca d'una alzina
mil·lenària. És impressionant,
però lamentablement quelcom difícil
de trobar per la manca de neteja del sotabosc dels
seus voltants. Es troba als límits del que
abans havia estat un conreu d'arbres fruiters de Can
Monmany, abandonat de fa uns quants anys.La
percepció que dóna el contrast entre
l'alzina esponerosa i plena de vida, amb els camps
de fruiters totalment desballestats per manca de cura,
és que la Natura, amb el temps, aconsegueix
recuperar tot el que abans l'hi havia estat arrabassat.També
hi ha nombrosos exemplars d'oliveres centenàries
dignes d'admiració.
I
així quedem a l' espera de la propera passejada
per gaudir de la Natura.
