RIERA DE CAN LLOBET I MASIA DE CAN LLOBET.
RESUM
DE L'EXCURSIÓ ORGANITZADA PER A DIFONDRE EL
CONEIXEMENT I LA RECERCA FLORISTICA DE LA VEGETACIO
DE VALLDOREIX I VISITA A CAN LLOBET EN LA ANOMENADA
SORTIDA "PASSEJADES PER VALLDOREIX" DEL
DIUMENGE 11 DE NOVEMBRE DEL 2007.
La
riera de can Llobet, es troba com és sabut
en una obaga de la serra de Collserola dintre del
terme de Valldoreix. Això li ha creat un microclima
propici per a un bosc de ribera força ben constituït.
L'excursió l'hem començat en sentit
de pujada a partir del costat de l'entrada al Club
Esportiu Valldoreix i en direcció a Can Llobet.A
ull nu, ja ens adonem de la vàlua florística
de la riera; apareixen en front nostre uns vells exemplar d'Albes (Populus alba),
Oms (Ulmus minor), Pollancres
(Populus nigra) i algun Vern
(Alnus glutinosa) no ben constituït per
la manca d'un curs d'aigua permanent.
Tot seguit al
costat de la tanca del Tenis tenim una sèrie
de moreres (Morus alba) i,
com no, uns plàtans de jardí. Ens endinsem
per la riera i trobem els clàssics avellaners
farcits de tiges totes juntes arran de terra. L'itinerari
ens va donant una visió d'aquest bosc de ribera
amb magnífics exemplars dels arbres anomenats,
així com el Pi pinyer.
Si ens fixem en el sotabosc, tindrem una completa
observació de la riquesa del lloc. Tenim l'arítjol,
el lligabosc, l'heura, la vidalba, la rogeta, l'esparraguera,
l'arç blanc, i no podia faltar el romaní.
També a mig camí trobem un formós
arbre de branques penjant: és clar el Desmai
(Salix babylonica). És evident que deixem
d'anomenar moltes espècies, ja que aquest article
no es un tractat de Botànica,
però vam trobar alguns bolets i moltes plantes
enfiladisses que ens van donar molt a parlar.Al
final, vam tenir una sorpresa:
la troballa d'un "bosc"
d'estramoni o herba talpera (Datura stramonium) ple de flors i fruits punxosos.
És una herba
gran, de prop d'un metre d'alçada, molt emprada
antigament com a hipnòtic o per calmar la tos
i el reumatisme, però té un inconvenient
per al seu us intern, que és planta tòxica,
per l'alt contingut en alcaloides com són la
hiosciamina i la atropina. Bé, que tot anant
per la muntanya és un plaer poder identificar
tot el que la Natura representa.Vàrem
seguir caminant fins a trobar la carretera de La Floresta
i direcció Valldoreix vam agafar un trencall
a mà esquerrà que ens va portar a la Masia de Can Llobet. Un cop allà, el seu propietari, el sr. Miquel
Ros , ens va donar la benvinguda i ens va portar a
fer un "tour" per totes les estances de
la casa. Quina meravella!! El millor, el petit museu
d'estris del camp perfectament conservats. La masia
es va construir entre els segles XIV i XV, i tant
en Miquel com el seu germà la tenen perfectament
restaurada i conservada. Vàrem poder admirar
mobles de l'època, pintures i gravats, tot
plegat amb un gust exquisit. Una meravella digna de
ser visitada.
I
ara, a esperar la propera "descoberta"
